Petit Rappel: Le o se prononce ou, le
a se prononce o en fin de mot, le v se prononce b .
Sur lo Peyro dal Pradel, una soirada
d’estio.
Asseits en renguetta, prenion lo fresc apreps una brava
jornada dé calimas. Aquela banda d’una dotzéna
d’arganhols, an tcharat pendent una hora. Fasquèron
lo tour dal mondé et quand n’agèron
prou dé discutar d’al temps, dé la
caça, dé la vigna, dé politiqua et
dé la situatio internationala, s’arrestèron
un paoc per polsar.
Cal diré qué si élis èron
assiétats, jobas et madurs, fasion anar et véni,
vestits d’estio en robas cortas.
Totjon à l’affût d’un bon commentari,
à força dé vésé passar
aquéllas fennas, fasqueron qualquas réflexios
pla sentidos. Per exemplé :
Aquella jouvénota sé fa polida, caldrar
la surveillar dé protché.
----- blondinétta a pas rés à enviar
à las aotras, es pla maniaga.
----- es camba fina, déo pas avé pla talen
à taola.
----- a un bravé rèplé.
----- n’a un bravé parel sur l’estomac.
----- sé la daichon mangear atal semblara lèo
uno barrica.
----- al contrari, y caldra mettré dé peyras
dins las potchas quand lo cers buffara trop.
Aquel couplé dé jouvés, caldra les
maridar lèo : risquon dé fairé Pasquetta
avant Pasquas.
Hérosament, commençaba dé sé
fairé tard et n’y a qué badaillabon.
Es à aquel moment qu’un porcas té
foutét un pet rédoblat, tallomen gros qué
n’èron totis estabosits et cadun y mettait
son gran dé sal. Sé avion pas tant parlat
ensemblé, aorion aosit una séria dé
pets ménuts qué séguiront les dos
énormés premiers et qué sentiron
aotant michant.
Lé Pélut :Macarel, qu’un pétas,
dévios avé la tripa couflada coma una embaicha.
Trochu : Pensavi qué tronava dins d’abord,
mais quand la flaira m’arrivait, comprenguèri.
Pla sigur : E dé qué as mangeat per pétar
coma aquò ? As chapat dins lé barquet dal
porc ?
Pierro lo pétairé : Acabèri una cassada
dé fardels qué trigosaba dins lé
buffet amb qualques fabols ; lo gos n’én
volguait pas et m’aracaba dé ba jétà.
Lé Quec : é é é, pu pu…(Pampèra
l’ajudèt : pudis quicon) òc, é,é,é,
sacò.
Aqui passèron dos bigotos :
La Gertruda :Bon Dios, Nostré Seigné, qu’es
aco qué pudis atal ?
La Marinetta : An débrumbat dé tampa la
porta dé l’infern. Nos cal anar vité
à la gleiza fairé una prièra.
Cascaro sé pensèt : bao profitar dal bruch
dé Pièrro per mé solatja en doça
d’una brava loisa. Es ça qué fasquèt
:
pas dé bruch mais coma flaira, macarel èro
encara piri qué la productio dé Pierro.
Empojonet tot lé quartiè.
Paoré mondé, jamai dé la vido quicon
atal, un flairo d’aquéla espésso,
savion pas qué poudia existar.
Toutis les moucadous sortiron dé las pochas.
Lé Quec : ma ma mac….milodios !
Les plataniès qué dunpei mai dé dos
sèclès nos fan d’ombra quand lusits
aquel solel dé fat, daichèron tomba un centénat
dé feilhas.
Las mosquos guerminièras, pourtant habituadas,
s’en anèron vité directio las pobèlas
; las mail viellas, pas tant dégordidas tombèron,
las pattas en l’airé.
Biétazé goujats , aquò té
copa la respiratio ; nos démandèren cossi
fairé per nos désinfectar les palmos.
Mais n’y abia un qué disiò pas rés
: èra lo parisien. Sé maridèt ambé
una filla d’aissi y a pla longtemps.
Bénon passar una mésada cada estio. Aquel
arpailhant comprénia la langa nostra, mais la parlaba
pas. Coma avia travaillat tota sa vida dins un espital,
proché dé Paris, abia dé connaissensos
en médécina.
Lé parisien : Messieurs, voyons, calmez-vous !
Il n’y a pas de quoi fouetter un chat.
Enfin, c’est une chose très naturelle ; mais
savez-vous ce que c’est qu’un pet, qu’il
soit bruyant ou silencieux ? non ? eh bien, un pet c’est
un vent qui sort de la tripe merdicale et qui annonce
l’arrivée de l’étron.
Et toutis dé riré !
Pensabon : es quicon l’instructio quand mêmés
!
Al cap d’un tros , Flambart s’avisait qué
Grojo fasio dé gestés, la boca alanda.
Médanné, vénets vité m’ajudar,
sé nous estouffa. Dé fait, la brumo bassa
dé Pierro, barréjada à l’enfalénadis
dé Cascarro fasquet déguerpi touta l’esquipa,
mais el , qué poudia pas sé léva
vité, s’escanava.
S’y mettèron à quatré per réléva
les très quintals dé Grojo. L’aménèron
à son ostal. Sa fenna décidait d’anar
querré lo Médéci. Comblo dé
malvirada, lo hasard fasquet qué lo vétérinairé
estant partit à la naichainça d’un
Bedel, nostré Médéci anguèt
assistar una féda en train dé fairé
dé bessos : aquélis agnélets voulion
sortir ensemblé. Tot acò per fairé
plaser à Pierrassa qué avia insistat.
Entré temps, lo vétérinairé
èra révengut. Y démandèron
dé pla vouler rendré visita à nostré
malaot : Aprèps tot, fa lé mêmé
pés qu’un budel jobé. Nostré
bravé hommé acceptait. Eren salvats, nous
démorabo qué lé Rito, son aiguo bénita,et
son gopillon.
Auscultait nostré Jo, mais comprénia pas
d’on vénia aquel bruch dins les palmos. Nos
fasquèt alandar la finêstra et l’ ajudèren
à respirar. Entré temps, lé médéci
tornara.
Una hora aprèps, nostré aganit a réprés
una respiratio normala et sé prométait dé
sorti en soirada, un flaconet d’aiga dé cologna
dins la pocha. A partir d’aquella historia, lo Médéci
et lo Vétérinari prenguèron lo servici
dé garda, lo dimengé à tor dé
rôlé !
Lo lendéma, tota la tropa sé rétrobait
à la blagusa dal pradel per prendré dé
novellas d’aquélis asphyxiats. Totis èron
rébiscolats, mais nostré Jo préférait
sé répaosa un jour dé mail, es vertat
qu’ajet la troilla d’affrontar una flaira
tant empojonada et qué dévio engargana encara.
Quicon avia canviat, né manquava un, et pas lé
pus magré ; atal gagnèron dos plaços
sur lo paret.
Pierro lé pétairé : Boli fairé
una mésa al punt. Hier, quand pétèri,
y son anat francamen ; ey avertit ey claironat, tandis
qué aquel jeanfoutré dé Cascarro,
larguèt una louisa per fairé creiré
qué tot aquen frum vénio dé yéo.
Cascarro : Crésés qu’es una bonna
caosa dé larguar un pétas atal per fairé
pao à tot lé mondé. Dévès
avé fait lé servici militairé dins
l’artillariè, tandis qué yéo
èri dins lé servici sécret. Aqui
dévion pas fairé dé bruch.
Et sé rémetton à riré…….
Es aqui qué nostré parisien nous annonçait
:
Mes chers amis, il m’est venu une drôle d’idée
: Nous devrions exploiter cette émission d’odeur,
découverte hier soir. Je m’explique : Récupérons
ces gaz et mettons-les en bouteille. Il s’agit là
de méthane produit par la lente digestion des aliments.
Rien de plus normal et certainement que le mélange
tripes-haricots bien faisandé, ajoute un must supplémentaire.
Etant donné que des bruits de bottes commencent
à se faire entendre vers l’Allemagne, je
suis certain que l’armée française
aimerait avoir à sa disposition des gaz d’une
telle puissance pour asphyxier l’ennemi. La mésaventure
d’hier soir semble prouver le bien-fondé
d’une telle idée.
Tota aquella esquipa de rudés, aprèps avé
escoutat aquel monologua, sé régardèron
en sé démandan qué pensar. Tout d’un
cop, l’embéja dé riré les agaffa
et esclaton toutis à l’encop.
Lo parisien el tavés s’y mettait et toutis
dé pouffa una miéjo-horada.
La soirada sé continuait tranquillament.
Hier dos astèquas nous an empoujounats.
Aquesté soir, nous en escanats dé riré.
Pensi qué dormiren pla aquesta nueit.
Pla sigur diguèt : ….pla sigur.
Montolio- 06/2003
Maorici
PS: L' éscritura dé nostré patoès
es pas aigida. Es una versio locala dé l'occitan.
Es per aco qué vos démandi d'estré
indulgents, si rélévats un ramat dé
faotos.
Pla merci.
Maurice AGASSE. Mai 2003. Maurice@agasse.info